Notícies
La lumbàlgia és un problema que es caracteritza per la seva alta prevalença entre la població. Actualment, té una important transcendència a causa de les repercussions que en genera (absentisme laboral, salut, repercussions econòmiques i socials...). Nombrosos estudis han investigat al llarg dels anys la relació entre la inactivitat física i el dolor lumbar.
En definitiva, s'ha demostrat que el sedentarisme o la poca activitat física és un factor de risc associat i un predisposant a patir lumbàlgia. Per tant, hem de mantenir-nos ACTIUS!! Què podem fer per millorar el dolor lumbar?
- Tonificar els músculs del cos (en concret treballar el core): Exercicis per guanyar força, estabilitzar i activar l’estabilitat lumbo-pèlvica.
- Realitzar estiraments (actius i passius) per guanyar flexibilitat, rang articular i relaxar la zona.
- Realitzar un treball cardiovascular de forma regular.
Algunes activitats com el Pilates i els abdominals hipopressius, poden contribuir a reduir el dolor i millorar la nostra salut. També haurem d'evitar les males postures i millorar la nostra ergonomia del dia a dia.
L'estudi "Physical inactivity is associated with narrower lumbar intervertebral discs, high fat content of paraspinal muscles and low back pain and disability", té com a objectiu, examinar l’associació entre la inactivitat física i l’alçada del disc intervertebral, el contingut de greix paravertebral i el dolor lumbar i la discapacitat que genera. A continuació, us adjuntem un petit resum:
Es van seleccionar 72 voluntaris als quals se’ls va efectuar estudi RNM de columna lumbosacra (L1 a S1). La seva activitat física durant els tres anys previs es va avaluar mitjançant un qüestionari, mentre que el dolor lumbar i el seu grau de discapacitat es va avaluar mitjançant l’escala de dolor crònic (Chronic Pain Grade Scale) en el moment de practicar-los la RNM. En aquesta es van mesurar l’alçada del disc intervertebral i la seva àrea en la secció transversal i el contingut en greix de la musculatura multífida i de l’erector de la columna.
Els resultats han mostrat que els nivells més baixos d’activitat física es van associar amb una menor alçada mitjana de disc intervertebral (β -0.63 mm, 95% interval de confiança (IC) -1.17 -0.08 mm a mm, P = 0,026) després d’ajustar per edat, sexe i índex de massa corporal ( IMC). No s’han trobat associacions significatives entre els nivells d’activitat física i l’àrea de la secció transversal del multífid o l’erector de la columna.
Els nivells més baixos d’activitat física s’han associat amb un major risc d’alt contingut de greix en el multífid (odds ratio (OR) de 2,7, IC 95%: 1.1 a 6.7, p = 0.04) i elevada intensitat del dolor i la discapacitat (OR = 5,0, 95% CI 1.5 a la 16.4, P = 0,008) també després d’ajustar per edat, sexe i IMC.
Amb tot això, les conclusions dels autors han estat que la inactivitat física està associada amb discos intervertebrals de menor alçada, una major contingut en greixos del multífid i una major intensitat de mal d’esquena lumbar i major discapacitat de forma dosi-depenent en adults. Estudis de tipus longitudinal han d’ajudar a determinar la naturalesa de causa- efecte d’aquestes associacions.