Notícies
“La Crononutrició”
El primer en parlar sobre aquest terme, Crononutrició, va ser Alain Delbos, l’any 1986, suggerint que l’alimentació ha de seguir els nostres rellotges biològics, perquè els aliments tenen uns efectes o altres en l’organisme, depenent de l’hora en què siguin ingerits. A més, el nostre rellotge intern rep la influència de factors externs com la llum i les estacions. El cicle de producció de melatonina va relacionat amb el contacte dels raigs ultraviolats que estimulen les cèl·lules oculars, quan comença a fer-se fosc comença a produir-se la melatonina, i té el seu punt més àlgid sobre les 3 del matí, que comença a disminuir i cau en picat a partir de les 7 del matí. També s’explica que la melatonina influeix en el metabolisme de diferents hormones com el colesterol. La síntesi de colesterol té el seu punt màxim en les dues hores posteriors a la sortida del sol. D’aquesta manera, la crononutrició suggereix que a l’esmorzar hi hagi greixos i que vagin acompanyats d’hidrats de carboni d’absorció lenta, per evitar l’activació de la secreció d’insulina. Bloqueja l’acció de l’HMG-CoA reductasa sobre el colesterol, i evita les estimulacions dels sucres ràpids
Actualment, la Crononutrició estudia l’efecte de l’alimentació sobre el nostre sistema circadiari. Diversos estudis demostren que realitzar els àpats de manera descompensada (fora d’horaris o amb proporcions calòriques errònies) afavoreix l’aparició d’excés de pes, dificulta la pèrdua ponderal i augmenta el risc de patir Diabetis Tipus 2.